La educación prohibida

Què és el web 2.0 per a mi, com a professora

Mirar aquesta fotografia potser explique què és per a mi aquest nou aprenentatge.


REFLEXIONEM

• Aquest senyor que sap "perfectament" què ha de fer perquè aquesta impressionant màquina funcione, és feliç?

• Té consciència que està formant part de l'avanç tecnològic i que s´hi troba en un punt insignificant d'allò en què es van a convertir els nous cervells electrònics? Està satisfet o té l'angoixa de no saber-ne prou?

• 
  Si observem bé aquesta fotografia ens podem adonar que aquesta xica té al davant el que aleshores s'anomenaria "robot". Cóm es pot sentir una jove, una dona d'aleshores, davant aquest immens aparell que, encara que no ens ho semble, seria allò més innovador i punter? Segurament molt satisfeta de dominar els nous descobriments que, de segur serien molt elitistes. Poques joves com aquesta hi tindrien accés
  
  
  

Fixem-nos ara en aquestes dues fotografies:

Què ha canviat?

És evident que ha canviat la grandària.
També ha canviat els materials de què està fet
El disseny
La simplificació
...

On anem a parar?















Cóm ens anem a quedar?















CONCLUSIÓ

Espere i desitge per a tots el meus companys i companyes que segueixen aquest curset, sota l'atenta i pacient mirada de Begonya i Amadeu que

1. aquestes noves tecnologies no us produesquen angoixa.




2. sigueu feliços perquè en uns anys, potser en uns mesos, ja us haureu quedat endarrerits




3. no penseu que aquestos nous avanços són tan difícils perquè vosaltres sou molt llestos i aprendreu amb paciència i dedicació.




4. allò que apreneu ha de servir per a la creativitat il·lusionant.




5. és mentida "renovar-se o morir" en canvi sí que és veritat "renovar-se si produeix satisfacció i gaudi"
   

Aquesta és la prova de com n'és de fàcil i sinó, mireu la cara de satisfacció que se us queda

MOLTS BESETS

MERCÈ

YouTube - Jorge Wagensberg - Debats d'educació